Traductor

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Cocinando tīteņi (titenyi)

5/10/13: Avui anem a cuinar tīteņi. Es un plat típic de Letònia i Rússia que cuinarem amb ajut de la nostra nova "germana" Zanete, que es de Letònia.

Ingredients:

-Col

-Pastanaga

-Ceba

-Arròs

-Carn picada de porc i vedella

-Tomàquet

-Sal i pebre

-Nata fresca extra cremosa

.Tomàquet concentrat


Preparació:

Primer agafem la col i li clavem una forquilla per la part del darrere( on es subjecten les fulles). Desprès anem clavant el ganivet al voltant del cercle paral·lelament amb la forquilla de forma que quan haguem acabat de donar la volta amb el ganivet estirem de la forquilla i surti la part que hem clavat.Omplim una olla gran amb aigua i la posarem a bullir. Quan estigui bullint posarem la col dins. 



Esperem uns 5 minuts fins que veiem que la capa exterior comença a despegar-se. Llavors treguem la col de la olla i treiem les capes més externes de la col amb compte de que no es trenqui i deixem les fulles en un plat. Desprès tornem a repetir aquest procés fins que tinguem les fulles que desitgem ( més o menys 2 fulles per persona).




Cuan la col estigui bullint comencem a netejar i ratllarem la pastanaga i la posarem en un bol, desprès tallarem la ceba i  posarem en una paella la barreja. Quan hagem acabat de bullir la col posarem els tomàquets però abans haurem tallat una creu superficialment a la base. Bullim els tomàquets més o menys durant dos minuts (Quan vegeu que la pell es comença a separar). Traurem els tomàquets de l'olla, els pelarem i tallarem en trossos molt petit i ho posarem en un bol.


Després posem l'arròs a bullir (en la mateixa olla que la col i el tomàquet però després). Desprès de 20 minuts agafem l'arròs i el posarem en un altre bol. Ara posarem l'arròs, la pastanaga i la ceba, el tomàquet i la carn junts i ho barregem. Posem sal i pebre, molt important no us oblideu com la Zanete i jo. Posem la barreja dins de cada fulla i ho enrotllem de forma que quedi com unes crestes. Si no tancar la fulla ens podem ajudar amb aigua.




Cuinarem les crestes en una paella fins que estiguin una miqueta marrons, però sense que es cremin i desprès de retirar les crestes posem 300ml d'aigua a la paella i posem les crestes un altre cop. Sobre les crestes posem la nata fresca extra cremosa i el tomàquet concentrat i tapem la sarten. En teoria es deuria fondre i fer-se una única salsa taronja. Desprès de 35 minuts a foc lent està llest.

divendres, 6 de setembre del 2013

Masía de San Valentí

30/7/13: Avui vaig amb la meva família a la masia de Sant Valentí, un restaurant que està a la carretera de la Seu d'Urgell-Andorra km 4,4. Aquest restaurant està recomanat per la guia Michelín des de 2007. Al entrar ens diuen que ens haurem d'esperar perquè esta ple. En part es un bon senyal però no m'agrada esperar.

El lloc sembla una antiga masia, el rebedor esta una mica fosc però al menjador hi ha bona il·luminació. El rebedor te molts elements decoratius.

Ens fan passar a una taula de cinc ( som quatre). Al mig de la taula hi ha una rosa. Han trigat una mica en portar la carta però ja ens havien avisat. El meu pare s'ha demanat foie gras curat amb poma caramelitzada i, per no repetir, jo em demano una albergínia farcida de peix i marisc.

Ens porten unes olives i unes patates fregides de bossa. Ara ens porten una llonganissa molt bona (crec que ens porten tantes coses perquè trigaran amb el menjar).
Albergínia

He fet be en no demanar el mateix que el meu pare perquè el foie amb poma estava boníssim, però el meu plat també i d'aquesta forma he provat tots dos. L'albergínia era excel·lent: Tenia musclos, gambetes i sípia. Per fora tenia tomàquet i beixamel, a part de dos escamarlans que per la part per on es mengen estaven pelats. Jo l'albergínia l'havia provat de mil maneres i no m'agradava de cap fins que la vaig provar farcida a casa de la meva àvia.

Galtes
Ara em porten les galtes de porc. Estaven molt bones. Portaven una salsa de tomàquet i poma. Mai havia pensat que una combinació de carn, tomàquet i poma em pogués agradar però m'he sorprès. També portaven unes patates que per fora estaven dures i per dins toves. He encertat però haig d'admetre que els peus de porc del meu pare estaven millor.






Coulant
La veritat es que han trigat una mica, però poquíssim, i encara així s'han disculpat (en la meva opinió no calia, però es un detall) A més encara que haguessin trigat molt compensava pel menjar.

De postres el meu amic coulant, però aquest cop no porta gelat de vainilla sinó de poma, que m'agrada molt més. Com ha dit la meva mare: "Estava tot tan bo que no saps amb quin sabor quedar-te".

dissabte, 15 de juny del 2013

Mug

La meva família
27/4/13: Avui torno a anar al Mug, aquest cop amb tota la família (pare, mare i germana). No cal que parli de la decoració, ja que està més que explicada. Per ara hem tingut sort, ja que ja hem demanat i encara no hi ha ningú més.
Primer porten coca de vidre amb tomàquet però que al estar cruixent no es un simple pa amb tomàquet.
Idea innovadora: si hi ha pollastre amb curri i croquetes de pollastre, perquè no croquetes de pollastre amb curri? Simplement delicioses i una mica picants.
Un plat que s'ha menjat la meva mare però que jo he provat i m'ha agradat ha sigut unes verduretes saltejades a l'estil japonès molt ben presentades amb unes gambes, i m'encanta la salsa de soja.
Caneló
Un plat que ja havia provat però que es per repetir: canelons de carn d'olla amb foie. La carn d'olla és molt seca i al ser així agafa el sabor del foie i la beixamel. Son dos canelons posats en forma vertical i coberts de beixamel de forma que sembla un únic caneló gegant.
I un altre steak tàrtar! Ja no se quants he menjat... Molt bo i venia amb unes patates. Havia de repetir... M'han dit que la tapeta que vaig provar en la primavera de tapes estava en plat(per l'éxit que havia tingut), i no m'he resistit. Tenia una mica de diferencia: a part del tamany òbviament, la gelatina sabia una mica mes a gingebra.
Daus de carn
A la meva germana li han portat una mini hamburguesa amb chutney de pera. Estava molt ben feta però a part d'això no li he trobat gaire cosa. Per ultim un arròs amb ceps i botifarra que havia provat abans. Esta calent amb el sabor a ceps i els trossos de botifarra. No li falta res de sabor.
Al final no era l'arròs per acabar, ja que ens hem demanat uns daus de carn a l'all molt ben presentats sobre un llit de patates fregides. I de postres un pastis de formatge amb salsa de gerds boníssim. Era molt consistent i els gerds sempre m'han agradat.
Pastis de formatge
M'agradat molt venir a dinar aquí i no m'han decepcionat per res, segueixen sent súper amables amb mi i fent menjar de qualitat.

divendres, 3 de maig del 2013

Premis Vila de Martorell 2013

Atenció perquè aquest és el primer, i espero que no l'últim, premi que aconsegueixo!

Em va inscriure el meu pare. 

Estava jo a casa, havia tornat del cole per dinar, quan de sobte vaig sentir el telèfon. Vaig pensar que seria el meu pare, perquè molts cops em truca per preguntar-me que dinaré o que tal ha anat el dia. En una cosa no m'havia equivocat i és que era el meu pare, però quan em va dir que havia guanyat el premi vaig fer salts d'alegria.

La cerimònia va estar molt bé, encara que una mica repetitiva, ja que no paraven de dir el nom dels premis i també perquè primer llegien els premis que hi havia i després els tornaven a llegir perquè sortís el guanyador i donar-li el premi.

Jo pensava que em posaria molt nerviós però després em vaig sorprendre actuant amb naturalitat i comoditat. Per acabar van treure un aperitiu dolç i, encara que jo sigui més de salat, haig de reconèixer que estava bo. Per cert el premi han sigut 110 euros.



dijous, 25 d’abril del 2013

Primavera de tapes 2013

Durant una setmana he estat anant a diferents bars amb el meu pare. 

La primavera de tapes es un event en que un grup de bars i restaurants decideixen vendre per 2 euros una tapa amb una beguda. Hem anat a varis bars i he vist des de tapes molt poc currades fins a delícies i he decidit fer un rànquig. 

En l'últim lloc poso a les patates amb salsa cabrales de la Casona Asturiana. Les patates estaven fredes, no em van agradar i una de les coses que em va cridar la atenció es que la carxofa de decoració del meu plat era marró i la del meu pare groga.

En penúltim lloc estan unes patates amb all-i-oli de la cerveseria l'Ateneu. No estaven dolentes i era un tapa abundant però no estava res elaborada.

Després va el vol-au-vent tebi amb contrastos de la cafeteria Moment's. Estava bo i treballat però era diminut i quasi tot era pasta fullada. Portava sobrassada, una mica de caramel i a més, segons el meu pare, crema de foie o una cosa per l'estil.

El maki amb reducció de salsa teriyaki del Ca les noies estava bo, però no li vaig trobar gaire especial ja que això es pot fer perfectament a casa amb algues, arròs i el que vulguis per dins. El que em va semblar malament és que de beguda només podies vi o canya llavors no vaig poder beure res.

El grijander (ou farcit amb gamba) del Tast & Vins estava molt bo, cap pega, ara els he classificat segons el sabor, no per com estaven fets.

En tercer lloc està la cassoleta gallega del Frankfurt Plaza, no sé perquè m'esperava menys i m'ha sorprès positivament. Consistia en una cassoleta plena de productes gallecs: lacon, orella, xoriço, patata i pebrot de Padrón.

En segon l'encenall de garrí trufat del restaurant Muxia que li faltava estar una mica més calent però encara així genial. Era bàsicament un puré de patata que tenia tires de garrí i amb salsa de trufes.

I en primer lloc, el millor per mi, la costella ibèrica desossada amb gelatina de taronja d'un dels meus restaurants favorits, el Mug. Estava exquisit, molt tendre ja que com m'havien explicat s'havia cuinat lentament a baixa temperatura i amb la seva pròpia salsa. La gelatina només era un detall però a mi m'agraden.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Joviat

Fa poc vaig anar a l'escola Joviat, però no va ser per estudiar, no. Vaig anar per veure e informar-me sobre els cicles de restauració. Primer vam arribar i ens van fer una xerrada sobre com funcionava la cosa, com inscriure't quan dura i els títols que et donen.

Després el que més m'agrada, vam anar a menjar a un bufet organitzat i cuinat pels alumnes de l'escola d'hosteleria. La veritat es que estava molt bé, l'assistència i el servei era boníssim i la qualitat també. El que ens van explicar després es que aquests alumnes no havien treballat encara la presentació. Hi ha tres cursos: els de primer cuinen per la cuina de l'escola, els de segon tenen el bufet i els de tercer, que són els que treballen la presentació, tenen un restaurant a la carta.

Quan vam acabar de dinar ens vam donar una volta per la cuina mentre un dels professors ens explicava com funcionava tot. Les cuines són enormes i estan super netes i una de les coses que em va cridar l'atenció es que cada alumne té el seu joc de ganivets. Vull donar les gracies a tothom perquè van ser molt amables i ens van tractar super bé.

diumenge, 17 de març del 2013

Miguelitos


13/3/13: Avui em toca anar al dentista, però abans aniré al Miguelitos, un restaurant al que sol esmorzar el meu pare i on l'especialitat és la truita.

Primer ens porten unes olives d'Aragó, un fuet molt saborós i potent i unes torrades de pa amb tomàquet. Els cambrers i cambreres son molt simpàtics, el local es gran i espaiós i pots veure els cuiners i la cuina, que està impecable.
Montaditos steak tar-tar
Ens porten uns montaditos de steack tartar que ja l'havia provat al 25 Roselles. Potser aquest té més ceba i està més picant però no em se decidir per quin es millor.




Montadito botifarra

Desprès també un montadito de botifarra de Burgos amb puré de patates. Molt saborosa! Sempre he pensat que la botifarra amb l'arròs combina de meravella i el puré simple però bo.






Truita
Per acabar la truita de patates. Una explosió de sabor, just com a mi m'agrada, crua per dins. Té una forma de muntanya. A vegades per menjar bé no necessites un plat super sofisticat, nomes una truita de patates ben feta.




Flam
I de postres un flam Miguelitos. Normalment no em demano flam però quan darrera porta el nom del restaurant deu voler dir que alguna cosa diferent té. Molt bona presentació, amb la nata la maduixa i la menta. Molt cassolà i molt bo!.
Ho recomano, sobretot la truita.

dilluns, 11 de març del 2013

Centric 35


8/3/13: Avui anem al Centric 35. Vinc acompanyat de la meva mare, el meu pare, la meva germana i el meu cosí Víctor. La planta baixa, en la que estem nosaltres, no es gaire gran, però estem còmodes. La decoració i els mobles són de fusta i té uns quadres molt semblants entre ells i que tenen unes formes molt quadrades;  com si estiguessin fets amb peces de puzle. A la taula no hi ha res, estaria bé, i tampoc hi ha música.




Em demano d'entrant un tataki de tonyina i uns peus de porc farcits amb botifarra negra, aquest últim recomanat pel meu pare. El meu cosí es celíac i ha demanat un parell de vegades pel que podia demanar de la carta i li han dit que la gran majoria però desprès ha hagut de canviar la seva elecció. Està molt bé que tinguin menú per celíacs, cosa que tenen molt pocs restaurants però ja que ho fan estaria bé fer una carta apart o marcar a la carta el que poden menjar. Els cambrers son atents i simpàtics. El meu cosí ha  demanat unes olives que estan molt bones. 

No vull queixar-me però hi havia una balleta sota del coixí de la meva cadira!!!

D'entrant han portat unes croquetes cassolanes fetes allà que eren el triple de grosses i el triple de bones del normal. El primer plat ja arriba, el tataki de tonyina. Al mig hi havia una petita amanida i pel voltant els trossos de tonyina. Per dins estaven crus i gustosos i per la capa exterior cuinat i cruixent gracies a unes llavors de sèsam que portava. La salsa de soja combinava molt be. Tenia uns tirabecs, que de sabor s'assemblen a les mongetes verdes però són molt més cruixents.

De segon els peus de porc amb botifarra negra.A un costat del plat tenim la guarnició de bolets i a l'altra els peus de porc. És el primer cop que els menjo desossats, cosa que fa que es mengin molt bé i el farcit de botifarra li dóna més consisténcia i un sabor més potent, ja que els peus són gelatinosos i amb un gust bo però una mica suau. Molt bo però estava molt cansat després de l'entrenament de rugby i amb una mica de mal de panxa i no me l'he acabat. Tampoc menjaré postres. 

En general tot molt bo i la presentació boníssima. Falta música i una mica mes d'espai.

diumenge, 20 de gener del 2013

Neichel


19/1/13: Els reis Mags em van portar un regal molt especial... Anar a un restaurant amb una estrella Michelín (per si no us en recordeu també vaig anar al Manairó que tenia una) el Neichel. Per primer cop vinc amb la meva germana Elena.


La decoració és molt original: una fulla seca amb un codony, dues ametlles i una nou. A la dreta tenim unes figuretes de cuiners i a l'esquerra unes culleres penjant del sostre. Ens han atès a una velocitat de vertigen, no he acabat  d'escriure sobre la decoració i ja ens han portat el primer. Ve tot en un mateix plat, al centre hi ha un mousse de foie gras molt fresc, es serveix en una copeta. També hi ha dues culleres en la primera hi ha un tros de  sardina que té un punt àcid, que fa que el sabor de la sardina sigui més potent, estava realment bona. A la segona cullera hi ha una mica de salmó: és un tàrtar com els que ja havia provat ( esta de moda el tàrtar) però aquest és de salmó no de tonyina i m'agrada el canvi .Per últim hi havia un gotet de consomé de carn. Que és un caldo molt bo però no tenia res d'especial. Per acompanyar tots els plats tens pa amb una mantega d'herbes i anxova que com totes les mantegues és greixosa però la combinació es molt bona.

Amanida

De segon plat ens porten una amanida amb tonyina i salmó macerada amb albahaca. Té una pinta especial ja que d'entre altres coses porta magrana i flors. Jo no sóc d'amanides però és un plat molt especial. La tonyina te curri i el salmó amb guacamole també està molt bo. L'amanida és lleugera i té la consistència de la tonyina . També m'agrada que a la taula hi ha oli i sal maldon. T'expliquen els plats, que això és una cosa que a mi m'encanta i crec que és un dels imprescindibles per tenir una estrella. Per ara el servei magnific, ens estan posant aigua cada dos per tres i et deixen una pausa entre plat i plat però alhora van ràpid.

Puré amb vieira
El següent plat és una vieira amb puré de patata i tòfona negra. Si el puré sol ja es fantàstic, combinat amb la vieira es una exquisitesa. El millor de moment. Esta molt ben presentat, el puré de fons, amb la vieira a sobre i per decorar té una especie d'algues. El quart plat és un lluç amb salsa. La presentació de pelcula: venien amb la cúpula aquesta al damunt i els cambrers s'han coordinat per aixecar lo alhora, i per dins el plat també molt ben presentat però de sabor no li he trobat res especial. Estava molt bo, però no crec que sigui un plat d'estrella. Venia amb uns macarrons i pebrot.

Per últim abans dels postres hem tastat un caerrier de vedella, que es la galta, i ve presentada amb una crema de carbassa, un  puré d'api i ceba. La salsa ens l'han posat al moment de servir lo. La  carn és molt tendra i una de les coses que m'agrada d'aquest plat es que he pogut provar la carn amb tres salses diferents. Un plat fantàstic  però el millor ha sigut el puré amb la vieira. La carn anava amb verduretes però no me les he menjat.






De prepostre hi havia un plat amb una cullerada de crema catalana, un xocolata que tenia un sabor molt fort i puríssim, un tros de  xocolata amb plàtan, un litchi, merengue amb caramel que al meu pare i a mi ens ha sorprès perquè no ens agrada el merengue i aquest ens ha agradat, una mica de flam i un tros de pastís de llimona. Si anés cosa per cosa no acabaria mai, el que si que estava molt bo era el tros de xocolata que no se per que però tenia un sabor super potent. A part d'aquest plat, després ens han portat els postres: una safata amb uns cruixents i pastissets.


Com jo i la meva germana teníem curiositat hem demanat si podíem veure la cuina i ens han dit que sí. Després d'una espera ens han acollit i no és que ens hagin ensenyat la cuina, es que ens han fet una guia turística completa! Primer hem entrat i hem parlat amb el chef, després una cuinera, la Clàudia, ens ha ensenyat la cuina i estava super endreçada, tenien una zona pels calents, separada en carns i peixos, i una zona pels freds, separada en amanides i postres. Seguidament ens han presentat uns quants cuiners i per finalitzar ens hem fet una foto i m'han regalat un paperet on es pot fer una crítica, i com que resulta que el chef es pintor i dibuixa ell els dissenys dels plats m'han donat un dibuix i m'han signat 7 cuiners.

Haig d'agrair molt a tot el restaurant el que han fet, ja que ha sigut un gran regal per mi. 



Recordeu que teniu un traductor a la barra de la dreta.

diumenge, 13 de gener del 2013

Nadal

Aquest Nadal tenia pensat fer dues entrades però per un motiu que ara us explicaré només en faré una. Era la nit de cap d'any, i anàvem a sopar a casa de la meva avia, que havia preparat llengua de porc, unes gambes i d'altres coses per picar. Però no havíem ni arribat, encara estàvem al cotxe, quan vaig vomitar els macarrons a la carbonara del mig dia (una experiència gastronòmica no gaire bona).

Vam haver de tornar a casa perquè em dutxés i em canviés. El segon intent va sortir bé i vaig arribar a casa de la meva àvia, però no em trobava gaire bé, que diguem. Em vaig quedar sense llengua de porc i sense raïm i com em trobava malament em vaig quedar a dormir a casa de la meva àvia, ja que igualment al dia següent havien de venir a casa meva a dinar. Al matí següent , quan em vaig despertar vaig intentar esmorçar un sandvitch de pernil dolç (no cal que us comenti presentació i sabor, no?), però la meva panxa no el va acceptar ( cap a fora!).

Més tard em va venir a buscar el meu pare que em va portar a casa i em va fer prendre un xarop que estava fastigós però em va anar molt bé. Al migdia vaig poder dinar una mica de pollastre farcit de tófuna negra, pastanaga, ous, pinyons i carn de botifarra que era molt sabrós, amb molta varietat de sabors i estava servit amb una salsa de tomàquet, pastanaga, ceba, camagrocs i xampinyons que feia que la carn quedés més jugosa. El segon no m'ho vaig poder menjar aquell dia però com que ja l'he provat us ho comentaré. Era un pastís de lluç i gambes amb salsa tàrtara. Era una mena de pudin on es podia saborejar perfectament lluç i la gamba, i la salsa tàrtara li donava frescor al plat. La presentació de tots dos plats molt bona per cert.


M'hauria agradat fer una crítica més exacta però amb això de la malaltia no he pogut escriure mentre menjava així que he fet un resum uns dies després, encara així espero que us agradi.