Traductor

dijous, 25 d’agost del 2011

mercat catar, castellbó

14/8/11: Avui he anat al mercat càtar. Mentre la meva mare i la meva germana s'aturaven a qualsevol lloc, jo només em parava a les parades d'embotit i formatges en les que es podia provar alguna cosa. He tastat fuet i secallona i estaven, ambdós boníssims. La pega és que sense voler he mossegat una boleta de pebre... quin fàstic!!!.


Després he provat un formatge que estava deliciós, però no tot el que m'agrada es el menjar. També hi havia artesans ferrers, ebenistes, vidriers...

Vam continuar passejant per la fira i vaig tastar un altre formatge que estava excel·lent. La part externa era com la de qualsevol altre formatge però per dins era crema de formatge amb un gust molt fort, com a mi m'agrada. Era el formatge Tartera.


Com haureu notat m'agrada molt el formatge. Al cap d'una estona he tornat a passar per la parada del formatge Tartera i he provat un altre que es deia Castellot, no és tan bo com el Tartera però val la pena.


Parlant de pena, després de prendre un aigua i unes patates fregides anava a provar un altre formatge d'aquesta parada però la meva mare m'ha dit que ni un formatge més d'aquesta parada.

Però bé, com no només hi ha una parada de formatges he provat dos formatges curats, un de cabra i un d'ovella. La formatgeria es deia Rovira.


També he provat una xocolata artesana; la consistència era terrosa però de gust estava molt bo.


Al final hem comprat el fuet i la secallona del començament i he provat la llonganissa de cérvol. Per si us interessa és d'Embotits l'Heura.


Ja ha arribat l'hora de dinar (per veure la crítica del restaurant entreu al blog la propera setmana). Després de dinar hem comprat un formatge tartera. Sort d'això si no hagués pogut portar a la ruïna al senyor  dels formatges de Salvador Maura tastant tants formatges. I aquí s'acaba l'excursió i la meva degustació.

dimarts, 16 d’agost del 2011

La Borda 8/8/2011

El 8/8/2011 vaig anar a La Borda. És un restaurant que està en Bellestar, l'Alt Urgell. 

Quan vam entrar van trigar una estona en portar-nos a una taula, quan ens van portar la carta ni me la vaig llegir per que sempre que vinc aquí, un cop a l'any, demano el mateix: Peus de porc amb cargols. 

No hi ha molta decoració però pots triar entre estar en una zona més fosca o posar-te al costat de la finestra. Nosaltres sempre que podem anem al costat de la finestra.

De primer ens havíem demanat tots, excepte la meva mare, cargols a la llauna, que, com sempre, estaven boníssims.

Fins aquest moment el servei era excel·lent i anaven molt ràpid; la presentació dels plats també era correcta. Quan vam acabar ens van retirar els plats i van portar els segons. Com ja us he dit vaig demanar els peus de porcs amb cargols i estaven reboníssims.




Per acabar, de postres només vaig demanar unes trufes perquè estava molt ple, encara que la especilitat de la casa és la crema catalana que sempre se la demanen la meva germana i el meu pare. Estaven bones però em vam agradar més el primer i el segon plat.

Presentació: Molt bona
Menjar: Molt bo
Servei: Molt bo
Música: No hi havia.



dilluns, 15 d’agost del 2011

Manairó 6/7/11

El 6/7/2011 vaig anar al Manairó. És un restaurant d'una estrella Michelín que està en el carrer Diputació (a Barcelona). Vaig anar per què havia tret bones notes i era el meu premi.

Res més entrar un senyor ens va agafar els cascos de la moto i ens va acompanyar a la nostra taula. Ens va preguntar si ens agradava tot i si teníem algun tipus d'al·lèrgia i li vam dir que no. Per ara el servei era boníssim i la decoració també tot i que era una mica estranya però m'agradava molt; hi havia com una espècie de branques.


En primer lloc (y molt ràpid) ens van portar xof de pa amb tomàquet i sardines a la graella, cadascú en una cullereta, i en una mena de branques que combinaven molt bé amb la decoració. Quan et menjaves el xof de pa amb tomàquet entenies per què es deia així. Era una bola de pa amb tomàquet tot batut i quan t'ho ficaves a la boca et feia  ...xof!!! Explotant-te a la boca i deixant-te un sabor boníssim. El paté de sardines ja us podeu imaginar el que era i estava deliciós.

Després ens van portar una croqueta de pollastre rostit. La croqueta a part d'estar molt bona, era normal, però tenia un arrebossat molt especial, crec que es diu konaffa que és com unes fibres molt cruixent i molt bones.

Al cap d'una estona ens van portar uns calamars a la romana d'ou ferrat amb calamarsets que era el plat més curiós i per a mi, pot ser, el més bo. D'aparença semblava calamars a la romana però quan els tastaves t'adonaves de que el que en teoria hauria de ser el calamar era un ou ferrat. Com us podeu imaginar estava riquíssim.

Un estona després ens van portar el ravioli de foie amb crema de patates escumada i oli de tòfona. El ravioli farcit de foie em va encantar però la crema de patata i oli de tòfona no gaire tot i que no estava del tot malament.

Després va venir l'arròs de vieiras que era arròs amb tripa i vieira que és com una cloïssa però molt més saborosa. Molt bo!

I per acabar una carn al fackir que es diu així per la manera en que està cuinada. Agafen un  tros de carn i la punxen en una planxa de ferro amb punxes, llavors li posen una planta aromàtica que no sé com es diu i la cremaven fent que la carn agafés un gust a fumat. Boníssima!

I de postres torrada de Santa Teresa, que era una "torrija", gelat de formatge, que no em va agradar molt i crema de llimona, que amb la torrada estava boníssima.

Presentació: Excel·lent
Menjar: Excel·lent
Servei: Excel·lent
Música: Molt suau
  
I a sobre vaig poder parlar amb el cap de cuina i vaig poder entrar a la cuina!
La veritat és que us ho recomano.